sello indio encontrado en Wikipedia, modificado con Adobe Photoshp CS2.

Bernard Vernières

"Citoyen français et européen, je me considère de nationalité occitane; je revendique une double culture, la française et l'occitane que je me suis efforcé de promouvoir à l'étranger, mais aussi en enseignant les deux langues et littératures en lycée. Ces dernières années, je me suis plutôt consacré à la culture occitane autant dans l'enseignement en lycée que dans le cadre de la vie associative."

‘Ciudadan francés e europenc, consideri que soi de nacionalitat occitana; reivindiqui una dobla cultura, la francesa e l'occitana que me soi esperforçat de promòure a l'estrangièr, mas tanben en ensenhant las doas lengas e literaturas en licèu. Aquestas darrièras annadas, me soi puslèu consacrat a la cultura occitana tant dins l'ensenhament en licèu coma dins l'encastre de la vida associativa. ’
Bernat Vernièras


Caliá qu'aqueste libre de poëmas foguèsse revirat a l'occitan: parli pas solament de son meriti, que lo lector, de segur, aimara coma aimèri ieu una poësia tan bèla dins sa simplicitat. Parli de son istòria, que vos vai contar, et de son autor que me cal vos presentar. Fihs d'aquela iscla de Santo Domingo -per los Espanhòls, la Saint-Domingue dels Franceses, o dels Occitans, mai que mai Gascons, que n'ocupèron puslèu lo costat occidental, l'Haïti de uèi-, lo Juan Carlos Mieses, passèt la Mar granda per venir far d'etudis a Tolosa. Es atal que, provesit d'una licéncia en Letras de La universitat de Mirahl, e çaquelà tanben d'una femna d'en çò nòstre, se'n tornèt al seu païs. E cossí doblidar las racinas plantadas atal en tèrra d'òc? Ieu, faguèri al revèrs. Voli dire que daissèri un temps mon Lauragués per partir cap a las Americas, e m'arrestèri a l'abroa del Caribe, dins Haïti d'abans la revolucion. Me caliá ben visitar la part espanhòla de iscla; çò que fagueri, e me'n tornèri de la visita amb aquesta òbra. Aquí l'avètz, amb una revirada urosament revisada per amic Andrieu Lagarda. A el coma al Juan Carlos Mieses, disi: plan mercés; e ara vos desiri de dintrar amb jòia e encantament dins lo "secrèt partatjat". Bernat Vernhièras


Initialement, professeur de Philosophie pendant 8 ans.
D.E.A. Sorbonne (CEROC, Paris IV), Joan Bodon : "Contes del meu ostal", étude et interprétation, 1992.
DOCTORAT D'UNIVERSITE, Sorbonne (Paris IV), L'existence humaine entre le mal et la grâce dans "Sous le soleil de Satan" de Georges Bernanos, 1988.
De septembre 1992 au 30 août 2006, professeur d'occitan en collège et lycée ; puis d'occitan et de français au seul lycée Borde Basse de Castres. Auparavant, professeur de français langue étrangère en divers pays, notamment :
Institut français de Barcelone (Catalogne),
Lecteur à la Faculté de Philologie de l'Université de St-Jacques de Compostelle (Galice).
Lecteur à l'Institut de Swahili et de Langues Étrangères de Zanzibar (Tanzanie).
Attaché linguistique à l'Institut Pédagogique National de Port-au-Prince (Haïti).
Ir al primer párrafo

Sezanne Sezanne Sezanne Validated xhtml 1.0 Strict